Resum de la ponència:
Afirmar que les biblioteques han de promoure una societat més democràtica i participativa és un lloc comú. I els llocs comuns són els no-llocs (Augé, 1995) del llenguatge, en definir sentències insubstancials, moltes vegades falses, que ens impedeixen un qüestionament més profund de la realitat.
Fugim dels llocs comuns i endinsem-nos en la reflexió: Quin impacte tenen els serveis bibliotecaris en la creació d’una societat més democràtica? Comptem amb les nostres comunitats per a crear els serveis o plans bibliotecaris? Les biblioteques promouen la participació?
Aquests poden ser els punts de partida per a pensar com la participació ciutadana pot ajudar a revitalitzar els serveis bibliotecaris i a dibuixar estratègies per a conéixer i mantindre relacions amb els diferents sectors de la societat.
La participació ciutadana no és un capritx ni una moda. És una forma de gestió i organització de les societats que està trucant a les nostres portes i que és vist per molts com un pas necessari per a superar el desgast que els règims democràtics viuen en els nostres dies. I en aquest canvi social imparable la biblioteca pública, com a institució pròxima i de confiança, es presenta com a espai ideal que servisca de laboratori per a l’experimentació i l’aprenentatge de pràctiques que promoguen una major responsabilitat social i una ciutadania més activa.
Es va doctorar en Informació i Documentació per la Universitat de Salamanca amb la tesi Espai compartit: Model de relació biblioteca – comunitat basat en la participació ciutadana i la teoria dels stakeholders.
A més de la seua activitat en l’àmbit pròpiament bibliotecari, imparteix tallers de promoció de la lectura i com a gestió cultural coordina trobades literàries i col·labora en la programació literària d’altres esdeveniments com el Festival Internacional de les Arts de Castella i Lleó.