La ràpida transformació digital ens planteja grans reptes. Especialment per a garantir a la ciutadania una informació veraç, efectiva, fiable, ètica… el lema central de la Jornada. Hem d’afrontar aquests reptes des de la reflexió i des de l’acció. En aquest sentit, vam voler concloure la #JVDOC20 amb una dinàmica participativa amb més de 150 professionals de diferents perfils tècnics i ocupacions, àmbit privat o públic, edat i situació laboral. Un escenari molt favorable per a iniciar una conversa constructiva sobre el canvi en les nostres organitzacions i la manera de gestionar-lo, professionalment i col•lectivament.
Mitjançant la tècnica denominada World Café, tots els participants van poder aportar la seua opinió sobre tres temes de plena actualitat i que considerem crucials per al futur de la professió. La intenció del taller era crear xarxes informals, de conversa i aprenentatge social, afavorir la comunicació i l’intercanvi de coneixement entre tots els perfils professionals, i sumar experiències i opinions diverses. Tot per a obrir un espai de cohesió, una via útil de pol•linització d’idees i estratègies i per a potenciar la nostra intel•ligència i actuació col•lectiva.
Aquestes són les propostes i valoracions consensuades entre totes les persones participants respecte als tres eixos de reflexió i debat.
1- En un entorn cada vegada més digital, quins són els reptes que se’ns plantegen per a prestar un servei de qualitat? (Organitzatius, metodològics, tecnològics, de capacitació professional, etc.).
El gran repte que es va plantejar va ser la necessitat de reconsiderar el nostre focus, els nostres serveis i les nostres metodologies per a ser capaços, de debò (rigor, professionalitat, eficiència, eficàcia…), d’identificar la informació essencial i necessària a cada moment i ser capaç de servir-la a la ciutadania del segle XXI. Servei de valor públic en dos eixos fonamentals: la garantia i la significació.
Això suposava, en un primer nivell, empatitzar millor amb aqueix entorn cada vegada més digital (coneixement, alfabetització, transformació) però en un segon lloc, tenia unes implicacions que fan referència a molts àmbits:
- Educació i formació professional: Models educatius flexibles, grups intel•ligents, comunitats d’aprenentatge, actualització constant de continguts.
- Exercici professional o prestació de servei: Proactivitat, sistemes de millora contínua (de debò), canvi de models organitzatius rígids i utilitzar la gestió de riscos com una potent eina de «advocacy» de rols i de projecció social.
- Metodologies i procediments: es va insistir molt en la normalització, l’obsolescència i la preservació.
La conclusió final d’aquest primer eix podria sintetitzar-se en la necessitat d’incorporar urgentment la visió del servei (d’accés a la informació) més enllà de les solucions en curt de la tecnologia (o el capritx/moda), i implementar una vertadera estratègia, consensuada i defensada col•lectivament per una xarxa de professionals i comunitats actives de reconeguda experiència i competència. Dit la qual cosa, ens fa molta falta una revisió i actualització del nostre corpus teòric, premissa ineludible per a afrontar els desafiaments inherents a un servei professional modern i de qualitat, en sintonia a les expectatives i exigències de la ciutadania digital.
2- Quines són les claus que han d’orientar les nostres actuacions davant les previsions d’integració de la robòtica i la intel•ligència artificial en els entorns professionals?
Sobre aquesta qüestió es van establir dues visions diferents (i complementàries). La primera, més enfocada a com afectarà la incorporació d’aquestes tecnologies als llocs de treball, i la segona visió es va centrar en el fet que accions, controls o precaucions s’haurien d’adoptar per a la incorporació d’aquestes tecnologies en els nostres entorns professionals.
Sobre la primera visió, les conclusions més rellevants consensuades van ser les següents:
- La robotització o automatització de tasques és un aspecte que no necessàriament es percep com a negatiu. Al contrari, és una oportunitat per a ser més eficients i poder centrar-nos en tasques de major valor. No es percep com una amenaça: se substituiran tasques, no persones.
- En relació amb l’anterior, prevaldrà el vessant més humà o social de la professió: el contacte directe amb l’usuari, l’acompliment de tasques on la imaginació i la creativitat, insubstituïbles per un robot o un algorisme d’intel•ligència artificial.
- Les tasques més mecàniques o repetitives estan ja sent automatitzades. La cerca d’informació, per exemple. La tasca d’intermediació entre la informació i l’usuari ha desaparegut. En moltes ocasions, alguns serveis s’automatitzen com a complement al servei general, però en horaris especials (autopréstecs, per exemple). En qualsevol cas, disposarem de més temps per a redefinir el nostre servei. Per tant, es creen i crearan serveis nous que milloren les unitats d’informació i la qualitat del servei prestat.
- És important, amb independència del nivell de digitalització de la nostra unitat d’informació, tindre sempre present l’objectiu d’afegir valor a l’usuari. Els serveis de qualitat, basats en persones i per a persones, són la garantia més gran de continuïtat. En definitiva, no actuem com a robots si no volem ser substituïts per una màquina.
Sobre la segona visió, es detallen a continuació les conclusions més rellevants a les quals es va arribar:
- Qualitat de les dades: hem d’assegurar-nos que implementem aquestes tecnologies sobre la base d’unes dades de qualitat com a garantia d’una vertadera aportació de valor.
- És necessari dotar d’ètica als sistemes d’intel·ligència artificial, una qualitat intrínsecament humana i que haurem d’intentar transmetre a aquests sistemes.
- S’han de delimitar d’una forma molt clara les responsabilitats en la implementació d’aquesta mena de tecnologies. Hem de tindre sempre present en aquesta delimitació que els sistemes d’intel•ligència artificial o robòtica són sempre un suport al treball de les persones.
- Hem de tindre clarament identificats, definits i polits els processos que volem automatitzar, ja que en cas contrari estaríem automatitzant el caos.
- Han de ser sistemes que es puguen auditar, s’han d’incorporar mecanismes d’auditoria i traçabilitat de les accions que desenvolupen.
- Hem de tutoritzar i controlar els entorns d’aprenentatge per a reduir el risc que es produïsquen biaixos ideològics, ètnics, etc. Els entorns d’aprenentatge són als sistemes d’intel•ligència artificial el que les dades de mostra són als processos estadístics. La implantació d’aquestes tecnologies ha d’anar acompanyada de processos de formació.
- La incorporació d’aquestes tecnologies als nostres entorns professionals ha de suposar una oportunitat més a una amenaça, hem de veure aquestes tecnologies com una oportunitat per a prestar serveis de major qualitat.
3- Quin ha de ser el nostre paper en l’actual societat de la informació?
Les conclusions, aportacions i consensos més destacats a les quals es va arribar respecte a aquest tercer eix de reflexió van ser:
- Sense cap dubte, contribuir decididament a l’alfabetització informacional de la ciutadania. L’oferta de serveis, coneixements i orientacions que podem aportar va més enllà de la mera interacció electrònica amb les AAPP i té com a finalitat formar ciutadans digitals lliures.
El nostre mestratge professional tendirà a impulsar una ciutadania informada i abastarà, entre altres, els següents àmbits: la identificació, cerca i bon ús de la informació, la comunicació en entorns digitals, la interacció en eines col•laboratives, la correcta creació de continguts digitals, l’àmbit de la seguretat informàtica i protecció personal, i la resolució competent en l’ús habitual de tecnologia i ús d’informació. - Posar en valor la professió, canviant la visió feia nosaltres i evolucionant la idea de servir «objectes» (llibres i documents) per a servir a persones. Importantíssim el nostre rol com a observatori de necessitats socials, per a això cal aprofitar els nostres espais oberts, lliures, gratuïts i participatius que conformen la xarxa de centres. Paral•lelament a l’augment de participació, una bona governança i una innovació centrada a ampliar el valor públic dependrà en gran manera de la nostra capacitat d’observació activa de les necessitats i expectatives en cada context social concret.
- Democratitzar l’accés a la informació, en tota l’amplitud del terme, integrant tots els àmbits socials i amb plena dedicació als sectors més susceptibles d’exclusió digital, i alhora impulsant l’accés a la informació d’àmbit local per a sumar el patrimoni més nostre així com aquella informació més allunyada dels canals massius d’informació a la presa de consciència dels nostres ciutadans i la seua participació responsable en qualsevol àmbit.
- Garantir una informació de qualitat, fidedigna, integra i veraç, fixada en formats vàlids i la seua disposició i conservació al llarg del temps. Compatibilitzar l’ús de totes les tecnologies disponibles amb els processos tècnics adequats per a dissenyar un patrimoni informacional ric, útil per al progrés social i com a testimoniatge el més ampli possible d’una societat diferent, caracteritzada si potser per la immediatesa i la seua naturalesa líquida. Contribuir amb el nostre activisme professional al posicionament crític davant l’enorme cabal informatiu de la societat digital.Atención digital personalizada.
- Davant la imparable automatització de serveis i activitats, com succeeix amb l’actual model de banca en línia, prevaldrà com a valor detectar i assistir a les necessitats individualitzades de cada usuari/a. Es tracta d’actuar com a experts per a humanitzar la interacció digital dels nostres ciutadans i usuaris més pròxims, més enllà de la seua automatització uniforme i impersonal.
València, 14 de febrer de 2020